A l’inici de la tardor vam tindre el plaer que ens convidaren a participar en el blogtrip que es va fer sota el hashtag #Valenciainterior junt amb altres companys de la blogesfera per a conéixer l’interior de la província de València i la seua gastronomia. En 48 hores que va durar el blogtrip vam visitar 4 localitats, vam menjar en 4 restaurants i vam dormir en 2 hotels. L’esdeveniment, el va organitzar el Patronat Provincial de Turisme-València Terra i Mar i ha deixat un bon sabor de boca, tant literalment com metafòricament.

Ha sigut un viatge infestat d’anècdotes, paisatges, cultura, història…. És sorprenent la riquesa que l’interior de les nostres terres pot aportar-nos, des de restes edetanes, moros i romans, fins a sorprenents paratges, passant, com no, per l’excel·lent gastronomia regada amb vins, fins fa no molt, desconeguts i que hui són l’enveja de molts cellers. Cal destacar que el grup, el formàvem a parts iguals bloggers de viatges i bloggers gastronòmics.

Està és la crònica resumida d’un viatge per l’interior de València que esperem repetir prompte.

Xulilla

Divendres 18 d’octubre sobre les 18:30 vam arribar a Xulilla, dirigits pel nostre organitzador Mariano Torres, director de l’empresa de Comunicació El Santo, per a visitar una nova ruta per paratges naturals de la localitat.

El nostre amfitrió local, Vicente, regidor de turisme de la localitat, ens va acompanyar durant l’excursió contant-nos anècdotes i donant-nos informació. Es tracta d’una nova ruta que han obert per a poder visitar els canons del riu Túria que es troben prop de la localitat, de fet, l’excursió va durar una hora i vam anar i tornar caminant des del poble. Gràcies a uns ponts i unes baranes, que abans formaven part d’una ruta transitada per pedrapiquers, ara tothom podrà visitar precioses parts del riu que es perdien abans entre les parets verticals del canó que gaudeixen els escaladors. Les millores no sols han fet accessible estes parts del riu a un turisme familiar, sinó que a més s’han obert noves rutes d’escalada per als més esportistes i aventurers. Ens conten els amfitrions que gràcies a estes noves rutes estan veient com el turisme s’incrementa per part dels escaladors. Va ser una experiència de contacte amb la natura molt divertida.

Xulilla és coneguda també pel balneari, on ens allotjàrem eixa nit i on vam estar provant les seues aigües. Eixa nit vam sopar en el restaurant “el pozo“, que es troba en el centre de la localitat. Acompanyats dels nostres bloggers gastronòmics, que ens anaven relatant els plats. Vam sopar un estofat de porc senglar, unes botifarres i un assortiment de postres casolanes, del qual el flam es va portar tots els elogis dels nostres gastrònoms.

L’endemà al matí, eixíremm cap a Llíria. Els organitzadors locals ens van portar pels punts mes emblemàtics de la ciutat, on ens van relatar com vivien els nostres avantpassats edetans, amb una representació teatral entre les restes íberes. Visitàrem els banys moros, amb curiosíssimes anècdotes de la vida d’eixa època, i visitàrem l’església de la sang amb magnífics sostres policromats de fusta.

Un dels moments culminants de la visita va ser el menjar en el restaurant Tapes i Arròs. I és que, ningú pot ignorar que un dels atractius de valència són els seus arrossos. Allí vam gaudir de 4 tipus d’arrossos: paella d’abadejo i alls tendres, arròs amb fessols i naps, paella llirina i arròs amb bledes… tot perfectament guiat i explicat pel seu cuiner, Borja Garcia, que va voler posar a prova la nostra capacitat d’ingesta i per poc no ens guanya.

Gaudírem de tots els arrossos tradicionals més enllà de l’arxiconeguda paella valenciana. Particularment, vaig gaudir moltíssim amb les tapes de faves i amb un pastís de carabassa, gràcies al qual el cuiner va guanyar un concurs. Molt recomanable. De vesprada anàrem cap a Xàtiva.

La primera parada va ser el castell de Xàtiva, on vam accedir amb un trenet, cosa que s’agraeix, perquè la pujada és considerable. Les muralles i vistes impressionen, i és recomanable pujar per a gaudir des d’allí de la posta de sol. D’allí vam baixar al poble, fent un passeig agradable, on ens van narrar històries dels Borja, la “catedral” de Xàtiva, que mai ho arribà a ser, l’hospital.., ens dirigírem a l’Hotel Murta, on havíem de dormir i després d’un breu descans anàrem a l’hotel i restaurant, i antic convent Mont Sant, que es troba a meitat pujada cap al castell. El lloc ens deixà enamorats a tots, el sopar va ser exquisit, els vins immillorables, si vas per allí has de demanar que t’ensenyen l’aljub; tot i que puga paréixer estrany, impressiona molt, és tota una experiència.

Particularment, m’impressionà la vida nocturna tan animada que hi ha a Xàtiva. Cosa que li proporciona un atractiu més per a visitar-la. Al matí següent ens dirigírem a Bocairent, un poblet preciós en la serra de Mariola. En este poble, la protagonista és la pedra, començant per les Covetes dels Moros, que es troben a l’eixida del poble i que són un complex de 53 finestres-portes d’estances escavadas en la roca, probablement en els segles X o XI. La visita a estes coves és totalment recomanable, encara que és millor anar preparat per a l’aventura, perquè encara que l’accés fins a les coves és ben fàcil, amb baranes i passarel·les, una vegada dins de les coves haurem d’enfilar-nos i arrossegar-nos. L’excursió és senzilla i divertida però és recomanable anar sense càmares o bosses de mà que limiten el nostre pas pels forats.

El centre de Bocairent és també una zona que cal visitar, perquè la configuració de les cases construïdes, integrades en les roques, i les finestres resulta molt bonica i curiosa. La cultura popular diu que “en Bocairent aguaiten els burros per les finestres”, i és que mai se sap si el que tu veus com una finestra d’un tercer o quart pis des d’una façana puga ser en realitat la planta baixa, i, per tant, les quadres, de la façana posterior a què dóna accés.

Una bona visita a la botiga dels cellers de Daniel Belda per a provar els seus excel·lents caldos dins d’una de les cases-cova de la ciutat, acompanyat d’excel·lent embotit de la zona, completen i arredonixen la visita. El menjar d’eixe dia va anar a càrrec del restaurant “El Cancell” on vam poder provar la “pericana”, plat típic de Bocairent, i beure un licor d’herbes també típic anomenat herbero.

En resum, ha sigut un cap de setmana complet i divertit per l’interior de València, que serà difícilment superable pels llocs visitats, però també per la companyia tan agradable que no puc deixar de mencionar, ells van ser:

• Pau Klein del blog de viajes “PasaporteBlog“
• Juanjo Fuster de “Sentits“
• Cova Morales de “Comoju“
• Eva Paris de “El Diario del Viajero“
• Laura Ramirez de “The Spanish Food“
• Nacho Jauralde de “Viatjar de Valent“
• Paco Alonso de “Paco la Naranja“
• Sara Rodríguez de “MindfulTravel“
• Verónica Martínez de “Vero4Travel“
• Vicky Ortiz de “Sucre Art“
• Beatriz de Lucas y Javier Castro de “Viajes de Primera“