Es pretenia que fóra els gratacels més alt del món, superant el Woolworth Buindig. Però va haver de competir amb un altre que s’estava construint en el número 40 de Wall Street. Per a això, sobre el disseny original van tindre que…  construir una cúpula, que hui li conferix el seu senyal d’identitat.

Es va començar a construir el 1928. El gratacels estava en competència amb l’edifici del banc de Manhattan pel lloc d’edifici més alt del món. Per tal d’assegurar-se l’èxit, van modificar en l’últim moment l’edifici del banc de Manhattan afegint un pal fins a aconseguir els 308 metres. Però sobre el disseny del Chrysler Building també es va modificar, construint en secret, en l’interior del buit d’incendis, en la part alta de l’edifici, una piràmide de 60 metres d’altura, coneguda com Vertex i que, com hem comentat, és l’autèntica insígnia de l’edifici. Va aconseguir els 318 metres d’alçària (1.047 peus) i per tant convertir-se en l’edifici més alt del món, però la sort va voler que coincidira amb el Dijous Negre, el crack del 29. Onze mesos més tard es va finalitzar la construcció del Empire State Building, i ahí es va acabar el seu rècord.

Encara que no siga el gratacels més alt, pot ser que sí que siga el més bonic, encara que això queda al vostre criteri.

]]> http://www.viatjardevalent.com/gratacels-chrysler-building-viatge-a-nova-york/feed/ 0 http://www.viatjardevalent.com/death-valley-california-road-trip/ http://www.viatjardevalent.com/death-valley-california-road-trip/#comments Wed, 27 Oct 2010 16:41:19 +0000 papaoso http://www.viatjardevalent.com/?p=298 Com a part del road trip per la costa oest dels Estats Units, travessem Death Valley National Park. Veniem del Sequoia National Park i el nostre destí era Las Vegas.

El camí més curt no és travessar Death Valley, però val la pena donar un poc de volta per a passar per ací. En el mapa de baix podeu veure la volta que vam donar els intrèpids reporters d’aquest blog de viatges per a travessar el desert.

Death Valley National Park es troba entre els estats de Califòrnia i Nevada, i este desert es caracteritza per ser el punt més davall de Nord Amèrica, a 86 metres davall el nivell del mar. La calor allí és aclaparadora, perquè es genera un efecte olla que fa difícil fins i tot el respirar. Nosaltres decidirem travessar-ho a última hora de la vesprada, al juliol, i encara així la calor era inhumana.

On dormir: originàriament pensarem a dormir allí , perquè no volíem arribar a Las Vegas en dissabte, ja que és, amb molta diferència, la nit més cara per a dormir allí , el mateix hotel pot costar la nit del dissabte al diumenge 200 dòlars més que en un dia entre setmana. Decidim no fer-ho perquè la calor com era infernal, i no valia la pena per a estar tot el dia tancats junt amb l’aire condicionat.

Si viatgeu a l’hivern potser la situació siga distinta, i siga interessant disfrutar del desert dormint allí. De totes formes, el cel tampoc era espectacular de nit perquè, en estar tan baixos, hi ha molts quilòmetres d’aire entre nosaltres i el cel. Hi ha altres deserts amb molta millor visió.

Finalment dormirem al primer hotel casino que vam veure en arribar a Nevada que, per cert, no va ser gens difícil, perquè en el moment que entres en aquell estat tots són casinos. La nit ens va costar dòlars, i el casino tenia piscina oberta fins a les 24.00, perquè els xiquets juguen mentres els majors gasten en el casino, piscina que ens va permetre un bany, ben merescut després de travessar el desert.

Consell: Com els americans són molt exagerats vam llegir que calia portar litres i litres d’aigua per a travessar el desert, però no és per a tant, perquè encara que fa molta calor, el desert travessat d’est a oest no és molt gran. De totes formes és recomanable omplir el depòsit de gasolina abans d’entrar i portar alguna garrafa d’aigua, perquè val més previndre que passar set.

És a més un símbol mundialment conegut, y… així podríem estar parlant hores del seu significat, simbolismo…

A pesar d’això, he de dir que em va impressionar veure i estar allí . Amb els tiquets per a anar a visitar-la s’inclouen altres visites adjacents, però no ho recomanem, perquè hi ha moltes altres coses a Nova York més interessants que veure, però l’Estàtua de la Llibertat… no deberí as deixar de visitar-la si tens l’oportunitat.

Respecte a pujar a la base o no, nosaltres seguim els consells que vam llegir, i decidim no fer-ho, les vistes no varien molt, i es perd molt de temps. A més a causa de l’augment de les mesures de seguretat, ja no es podia pujar fins dalt.

Fotos: Pasaporteblog.com

Les Sequoies Gegants són espectaculars en ambdós parcs, encara que són quelcom majors en el Parc Nacional de Sequoias, així que en funció del temps disponible recomanem:

a) Poc de temps: Vore només les sequoies de Yosemite National Park

b) A mitges: No vore les de Yosemite i anar directament a Sequoia National Park

c) Tot el temps del món: Vore tant Yosemite com Sequoia

Una vegada en Yosemite per a veure les Sequoies Gegants cal desplaçar-se més d’una hora amb cotxe, i és de camí cap a Sequoia National Park, així que si hem de triar és millor anar al segon, perquè allí està l’arbre Més Gran del Món, cridat General Sherman.

Quan vaig llegir que era l’arbre més gran del món, vaig pensar que era una exageració, com tantes coses (MÉS GRAN DEL MÓN), però després de vore’l… tal vegada tenen raó. No és el més alt, no és el més ample en la base, però en la seua totalitat, potser si siga el més massiu del planeta, o almenys dels que es tinga constància.

El color roig característic de les Sequoies Gegants es deu a l’alta concentració de tanins que tenen és la seua corfa, i que segons vam creure entendre els protegixen dels paràsits. Estos arbres són tan immensos que pareixen màgics. Crec que no som els únics que han tingut esta apreciació, perquè han sigut usats més d’una vegada en el cine, són per exemple el Bosc dels Ewocs, de Star Wars, i la famosa persecució de les Star Wars Speeder Bike. També ens van recordar els peus dels Ents, de El Senyor dels Anells.

En tenim milers de fotos de les Sequoies, però l’única forma d’apreciar la seua grandiositat es… per comparació amb el ser humà.

Estos arbres pot arribar a tindre més de 3.000 anys d’antiguitat, i no moren de vells sinó que finalment cauen pel seu pes o les condicions climàtiques. Per això estos arbores són com a fòssils vivents.

I aquest d’ací és el General Sherman, l’Arbre Més Gran del Món.

Amb açò ens despedim dels Parcs Nacionals de Kings Canyon i Sequoia. I continuem el viatge cap a Death Valley i Las Vegas.

Vos recomanem fer nit allí, perquè aquest parc és molt extens per a visitar-ho en un dia, i perquè val la pena disfrutar de la tranquil·litat d’estar tranquil·lament allí , fer algunes excursions caminant o amb bicicleta i banyar-se en les cristal·lines aigües dels seus rius.

Per a allotjar-se hi ha distintes alternatives en funció del pressupost. Si això no és un problema vos recomane quedar-vos en el Yosemite Lodge at the Falls, un hotel rústic de qualitat, encara que no excessivament barat, obri a més tot l’any.

Una altra alternativa, que nosaltres provarem, i que et fa sentir com en les pelí culas de campaments americans, és el Curry Village.

Estes tendes tenen llits, i llum elèctrica, són còmodes i al juliol quan vam estar nosaltres, no hací a ni va fregir ni calor, i era una opció molt bona. El cost de la botiga va ser aproximadament 75 dòlars per nit. El complex té restaurants, cafeteries, piscina, banys, botigues, etc. Còmode i net. És molt curiós que cada botiga té una caixa de seguretat a prova d’óssos, y… cal deixar en estes caixes tota el menjar i els necessers, per a evitar cridar l’atenció dels óssos, i que estos baixen a la cerca d’aliments. Estan obertes des de finals de març fins a finals de novembre i algunes dates puntuals al desembre.

En tot cas, totes els allotjaments solen estar plens, per la qual cosa és molt recomanable que reserveu amb antelació. L’alternativa serà dormir fora del parc, però des de fora es tarda més d’una hora a descendir a la vall, per la qual cosa passareu gran part del dia en el cotxe.

Hi ha una altra alternativa, que és jugar-se-la a cara i cruz… el 15% de les cabins o botigues no es poden reservar, i s’entreguen davall el criteri de first menja, first served, o el que primer arriba se’l queda. Tot i això, si sabeu quant de temps vos voleu quedar, és millor evitar la sort, per a això teniu Les Vegas, que va ser cap a on continu el nostre viatge, després de passar per Parc Nacional Kings Canyon i Parc Nacional Sequoia.

Per a reservar, aquest enllaç pot ser d’utilitat: YosemitePark.com Pàgina Oficial del Parc Nacional de Yosemite

Nosaltres visitarem Sonoma Valley, que és molt semblant però està menys massificat. Aquestos valls són mundialment coneguts pels seus vins de gran qualitat, i estan en el record de molts de nosaltres per la famosa sèrie dels 80, Falcon Crest.

Com arribar. Hi ha diverses empreses que organitzen tours des de San Francisco, encara que la millor forma… per a arribar és llogar un cotxe. Ací tens un mapa de Google Maps de com s’arriba des de San Francisco a Sonoma:

És una visita interessant, i en les vinyes es poden realitzar tastos de vins i altres degustacions gastronòmiques de gran qualitat.

El poble de Sonoma també és un lloc molt agradable per a visitar i passejar, amb hotels de molt bona qualitat. Si cal posar un però és l’elevat preu dels hotels de Sonoma, i en general de la zona, perquè està dedicada al turisme nacional americà de classe alta.

Nosaltres vam tindre seriosos problemes per a trobar allotjament barat. En http://www.sonoma.com/lodging/ pots trobar una àmplia oferta, però si el teu pressupost per a hoteles/hostales és reduït és millor que reserves quelcom amb antelació o tornes a dormir a San Francisco, clar que si has provat els vins d’allí conduir pot no ser tan bona idea.

Nosaltres visitem dos vinyes: Viansa i Gloria Ferrer, la última d’elles especialitzada en caldos estil Cava Champagne, perquè la família Ferrer prové de Catalunya.

Encara que és una zona molt bonica i relaxant és cara, i si véns d’Espanya, no és dels llocs més necessaris per a visitar a Califòrnia, perquè vinyes en La Rioja o en la Rivera del Duero, no tenen res a envejar a estes valls, jo inclús afirmaria que ho superen amb sobra.

Tot i això cal dir que els americans saben vendre molt bé els seus productes. Des d’este Blog de Viatges et recomanem anar només si tens dies suficients en el teu viatge per la costa oest de Califòrnia i també pressupost.

A Sonoma arribem des de San Francisco. Des d’ací nosaltres continuem el viatge cap a Yosemite Nacional Park

Fotos: Pasaporteblog.com

Va ser el primer o segon parc nacional dels Estats Units (he trobat fonts que citen a Yellowstone com el primer). En qualsevol cas, va ser molt rellevant en la idea del desenvolupament de parcs nacionals, que després es va estendre per tot Estats Units. És famós pel Yosemite Valley on es poden veure impressionants parets de granit, amb mítiques cimes com El Capità o l’Half Dome, pels seus sequoias gegants, i per la grandesa i espectacularitat de la seua biodiversitat. Ací podem vore l’Half Dome. En el teu viatge per Califòrnia, és un dels punts que, des d’aquest Viatjardevalent.com hem de dir-te que NO POTS DEIXAR DE VISITAR. Allotjar-se allí­ i fer algunes excursions pel parc és una experiència que no oblidaràs. Ací­ està la impressionant paret de granit d’El Capità:

El millor de tot, és que tota esta naturalesa és només la mitat del que pot veure allí­, perquè hi ha un altre motiu per a ir…, i són les impressionants Sequoias gegants, però abans algunes fotos més, el Mercé River, amb les seues aigües completament cristal·lines, no oblides portar el banyador:

I per últim, la vista del Yosemite Valley. Aquestes foren les vistes que vegeren els primers exploradors d’origen europeu que van arribar allí­, perquè la vall ja estava habitat per indis des de feia centenars d’anys. Pots veure tota la història en la wikipedia en anglés, Yosemite National Park.

El Parc Nacional de Yosemite es troba a 300 km. a l’Est de San Francisco, i s’estén al llarg de la cadena muntanyosa de Sierra Nevada. A l’Oest es troba el Death Valley, però no es pot travessar el parc d’Est a Oest amb cotxe, sinó que per a arribar cal donar una gran volta. El parc és visitat per mes de 3 milions de visitants a l’any, per o cal dir que està magníficament conservat, i és rar veure fems o residus.

No és difícil veure animals i nosaltres ens trobem amb un ós negre. Els rangers recomanen no acostar-se a ells, però aprofitar l’oportunitat per a traure algunes fotos. En qualsevol cas és molt important no donar-los menjar, perquè açò podrí­a ser perillós.