Un dos de desembre ens decidim a pujar al cim més alt d’Alemanya, la Zugspitze (2962m). Zugspitze vol dir cim del tren, per la qual cosa, podem deduir que l’excursió consisteix a pujar, però no a baixar, ja que un telefèric i un tren cremallera ens tornaran al punt de partida.

En primer lloc, cal dir que hi ha 5 rutes per arribar al cim, tal com explica el DAV al següent enllaç. Nosaltres vam optar per la ruta A, per la vall de Reintal, la més llarga i fàcil, una ruta que permet tindre una perspectiva de la zona, ja que el desnivell s’assoleix a través de molts quilòmetres.

Rutes cap a la Zugspitze

Oficialment, es tarden unes 10 hores per a fer cim, i és aproximadament el que haguérem tardat (l’última hora no l’hem feta) però comptant els descansos.

Per a pujar un 2 de desembre portàvem el següent material i indumentària:

• Motxilla de 25 litres
• Un litre d’aigua per persona i te (és important per si es congela l’aigua)
• Fruites seques, xocolata i barretes (també portàvem pa i companatge, però el fred no ens va deixar entretindre’ns amb la preparació)
• Bastons
• Grampons
• Brúixola i mapes
• Frontal
• Indumentària: malles tèrmiques i samarreta interior tèrmica, bones botes i mitjons, pantalons de muntanya, forro polar, plomes, tallavents, ulleres de sol (important), barret i braga. Amb això no passàvem fred mentre caminàvem, però les parades havien de ser breus.

Així doncs, iniciem la ruta a les 7 del matí des del Skistadion de Garmisch-Partenkirchen. La ruta comença pel Partnachklamm. En entrar, hi ha una bifurcació i cal agafar el camí de l’esquerra que ens condueix al riu Partnach, que seguirem fins que el camí es desvie cap a la Reintalagerhütte (un refugi a 1369m que a l’hivern es troba tancat).

Una vegada a la Reintalangerhütte, seguim les indicacions cap a la Knorrhütte (2051m). Les indicacions donen dues possibilitats, nosaltres triem la de l’esquerra, que ens condueix primer a una esplanada i després al camí que ens permetrà arribar als 2051m de la Knorrhütte. Pel camí comença a haver-hi neu, però amb les botes encara es pot caminar perfectament.

I per fi arribem a la Knorrhütte, on farem la parada més llarga de tota l’excursió. Les vistes són espectaculars i el sol fa que no faça tant de fred. A més, a la Knorrhütte hi ha un Winterraum (habitació d’hivern), que és una habitació que fa de refugi lliure amb dues lliteres i llenya per a fer foc. Jo m’ho apunte per si vull dividir l’excursió en dues etapes o vull caminar més per la zona. Això sí, a Alemanya, que siga un refugi lliure no vol dir que no s’haja de pagar; de fet, a dins hi ha un número de compte i el preu.

Vistes des de la Knorrhütte

Ens queda, doncs, l’últim tram, però el més dur. Cada vegada hi ha més neu i decidim posar-nos els grampons, però segurament amb raquetes haguérem anat més còmodes, ja que amb la neu tova ens enfonsem igualment.

El camí és fàcil de seguir, ja que podem veure diverses petjades i uns esquis de travessa que han passat abans que nosaltres. A més, hi ha uns pals que van indicant-nos l’ascensió. El dia, però, és molt curt: a les 17h ja és fosc, i avançar per la neu és lent i difícil. A més a més, no sabem a quina hora s’acaben els telefèrics per a baixar. És per això que l’últim tram, en què s’ha de seguir una via ferrada fàcil, per a la qual no cal material i que dura aproximadament 1 hora, decidim fer-lo amb el telefèric. Ja el faré quan faça la ruta B, des d’Ehrwald. Després d’un llarg dia, al cim ens trobem una cafeteria i unes vistes que ens deixen intuir la immensitat dels Alps.

I les 9 hores de pujada, les baixem en una hora amb el telefèric i el tren cremallera fins a arribar de nou a Garmisch-Patenkirchen per descansar, ja que demà ens espera una jornada llarga al cim de la Birkkarspitze.

Si voleu més informació de la pujada en particular o del nostre blog de viatges en general, no dubteu a fer preguntes a través dels comentaris!