Pompeia és una ciutat que va pertànyer a l’Antiga Roma. Es troba a la regió de Campània , prop de l’actual ciutat de Nàpols, Itàlia, i de la badia de Nàpols. La ciutat de Pompeia ha passat a la història perquè va ser totalment destruïda i soterrada per les cendres de l’erupció volcànica del Vesuvi, el 24 d’agost de l’any 79 després de Crist, i redescoberta molts segles després.

Tot i que actualment es trobe a uns quant quilòmetres terra endinsa causa de les terres que va afegir l’erupció del Vesuvi, Pompeia tenia un port comercial important de l’Imperi Romà.

Després de l’erupció del 79 DC la ciutat va romandre soterrada i oblidada fins al segle XVI, ja que fins al regnat del rei Carles VII de Nàpols -o, si es vol, Carles III d’Espanya-, entre 1759 i 1788, no s’iniciaren les excavacions. El rei hi va intervindre com a patró i freqüentment va visitar els treballs. Aquest també va promocionar expedicions arqueològiques en Yucatan sobre restes de piràmides maies. Malgrat que ha passat molt de temps, encara queda en l’actualitat gran part de la ciutat de Pompeia per desenterrar.

Passats uns dies de l’erupció del Vesubi, una comissió imperial de senadors va anar-hi per a valorar-hi els danys i ajudar la població. El territori cobert per les cendres volcàniques abarcava de Nápols a Stabia; tota forma de vida havia sigut destruïda: no hi havi­a ni cases, ni arbres, ni vies. La comissió va demanar ajuda a l’emperador Tito per a reparar els danys de Pompeia, però aquest va decidir no recuperar Pompeia i Ercolano, irremediablemente sepultades per a la història.

La sobtada erupción volcánica, junt amb les emanacionees tòxiques aniquilaren la población de la ciudad de Pompeia. Gràcies al lloable treball dels arqueòlegs, ens han pogut arribar les situaciones quotidianes del moment, així com algunes escenes de mort. En la següent fotografia podem veure una de les ví­ctimes del Vesuvi.

La tècnica que han emprat els arqueòlegs per tal de fer possible la reconstrucció dels materials descompostos amb el temps, consisteix a omplir amb guix el buit deixat per aquests sota la cendra. A banda de les figures humanes, aquesta tècnica ens ha permés recompondre materials com la fusta, present a portes, finestres i altres parts de les cases.

Sempre has cregut que els passos de vianants eren un invent modern? Pompeia ho contradiu, com podem veure a la primera foto. També el fet que el menjar ràpid (conegut com a fast food) siga un invent americà, com el que es consumia al “restaurant” que ens mostra la propera fotografia, Thermopolium.

En la següent fotografi­a podem veure el Vesuvi des de el Fòrum. El Fòrum és una plaça rectangular de 38 m d’ample i 142 m de llarg, amb el sòl de pedra i tancat per tres costats amb un pòrtic, mentre que al nord hi ha el temple de Júpiter. El Fòrum era el centre de la vida política, econòmica i religiosa de la ciutat.

Passejar al capvespre pels carrers de Pompeia és com fer un viatge a través del temps.

Com es pot entreveure de tot açò, una visita a Pompeia es gaudirà molt més si es tenen nocions d’història. Una manera d’iniciar-se poden ser les novel·les històriques, entre les quals recomanem El primer home de Roma, de Collen McCollough.

En un viatge per Itàlia, particularment si es visita el sud, cal anar Nápols, les illes d’Ischia, Capri i, per suposat, Pompeia.